Amb la introducció i regal que ens va
fer Juanfra (el professor) en aquest dia vam poder no solament debatre sinó
també aprendre. Doncs, a diferència del que la gran majoria pensem, les
ciències també són creatives.
Estem acostumats a estudiar i aprendre
les ciències a partir dels estudis, recerques i lleis universals ja establides.
Tal com està plantejat l'aprenentatge i ensenyament en les escoles avui en dia,
no veiem ni experimentem el procés pel qual van passar els científics i
investigadors en el seu moment. Com van arribar a pensar i CREAR
diferents fórmules, invents i teories per a simplement comprendre millor el món
en el qual ens trobem.
Aqueixa xicoteta màgia (doncs no hi ha
una altra forma de cridar-ho) que succeeix quan un xiquet o xiqueta o nosaltres
mateixos veiem il·luminat el nostre món en comprendre qualsevol terme,
experiment o successos, aqueixa màgia, és la que hauríem de cercar i provocar
en les nostres classes. D'aquesta forma és com motivarem i crearem xicotets
científics veritablement interessats a aprendre alguna cosa nova cada dia. I, d'aquesta manera, arribar a aconseguir centenars de persones creant un món millor, centenars de científics investigant i pensant infinitat de formes de guarir malalties, millorar sistemes de reg, fórmules i mètodes d'estalvi, cultius i, en definitiva, tot, doncs la ciència estudia tot el nostre entorn, el nostre món, amb tot el que açò implica.
Açò mateix va aconseguir Juanfra,
almenys amb mi, en aquest mateix dia en classe: va aconseguir fer-nos aprendre
sense que ens adonàrem. Primer va trencar els nostres esquemes a través del
programa que ja coneixem Kahoot, encara que el diguera que era per a veure el
nostre nivell de coneixements sobre el tema de la Matèria. Nosaltres contestem
a algunes preguntes convencidisimos que sabíem la resposta correcta... quan no
era així. Açò va trencar tots els nostres esquemes i ens va posar en un estat
de ganes i atenció màxima per a saber el perquè estàvem equivocats.
La gran pregunta va ser: Què pesa més
un quilo de plom o un quilo de palla?. Gràcies a açò arribem a comprendre la
diferència entre la massa i el pes i que la frase comunament usada de "pes
x quilos" està mal usada. Hauria de ser "la meua massa és de x
quilos".
La massa mesura la quantitat de matèria
que té un objecte i es mesura en quilograms. El pes és la força que exerceix un
objecte cap a un altre, en aquest cas la Terra, i es mesura en Newtons.
Per a recordar tot l'aprés fins ara, vam tornar a veure altre vídeo que, encara que explique el mateix ho fan d'una altra manera, amb altres exemples, la qual cosa facilita que comprenguem amb més facilitat i adquirim més informació per a retenir.
Finalment i per a passar al següent nivell, vam veure també un altre vídeo sobre el teorema d'Arquimedes per a mesurar el volum d'objectes irregulars, és a dir, aquells que no posseeixen una forma uniforme i als quals no se'ls pot aplicar les fórmules apreses en la classe anterior.
Aquest vídeo, encara que antic, exposa clarament els conceptes i forma de mesurar el volum de qualsevol objecte i la raó per la qual aquest mètode és fiable i sense fallada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario