Aprendre sense voler i sense adonar-se, dimarts 28/02/2017

Amb la introducció i regal que ens va fer Juanfra (el professor) en aquest dia vam poder no solament debatre sinó també aprendre. Doncs, a diferència del que la gran majoria pensem, les ciències també són creatives.

Estem acostumats a estudiar i aprendre les ciències a partir dels estudis, recerques i lleis universals ja establides. Tal com està plantejat l'aprenentatge i ensenyament en les escoles avui en dia, no veiem ni experimentem el procés pel qual van passar els científics i investigadors en el seu moment. Com van arribar a pensar i CREAR diferents fórmules, invents i teories per a simplement comprendre millor el món en el qual ens trobem.

Aqueixa xicoteta màgia (doncs no hi ha una altra forma de cridar-ho) que succeeix quan un xiquet o xiqueta o nosaltres mateixos veiem il·luminat el nostre món en comprendre qualsevol terme, experiment o successos, aqueixa màgia, és la que hauríem de cercar i provocar en les nostres classes. D'aquesta forma és com motivarem i crearem xicotets científics veritablement interessats a aprendre alguna cosa nova cada dia. I, d'aquesta manera, arribar a aconseguir centenars de persones creant un món millor, centenars de científics investigant i pensant infinitat de formes de guarir malalties, millorar sistemes de reg, fórmules i mètodes d'estalvi, cultius i, en definitiva, tot, doncs la ciència estudia tot el nostre entorn, el nostre món, amb tot el que açò implica.

Açò mateix va aconseguir Juanfra, almenys amb mi, en aquest mateix dia en classe: va aconseguir fer-nos aprendre sense que ens adonàrem. Primer va trencar els nostres esquemes a través del programa que ja coneixem Kahoot, encara que el diguera que era per a veure el nostre nivell de coneixements sobre el tema de la Matèria. Nosaltres contestem a algunes preguntes convencidisimos que sabíem la resposta correcta... quan no era així. Açò va trencar tots els nostres esquemes i ens va posar en un estat de ganes i atenció màxima per a saber el perquè estàvem equivocats.

La gran pregunta va ser: Què pesa més un quilo de plom o un quilo de palla?. Gràcies a açò arribem a comprendre la diferència entre la massa i el pes i que la frase comunament usada de "pes x quilos" està mal usada. Hauria de ser "la meua massa és de x quilos".

La massa mesura la quantitat de matèria que té un objecte i es mesura en quilograms. El pes és la força que exerceix un objecte cap a un altre, en aquest cas la Terra, i es mesura en Newtons.

Per a recordar tot l'aprés fins ara, vam tornar a veure altre vídeo que, encara que explique el mateix ho fan d'una altra manera, amb altres exemples, la qual cosa facilita que comprenguem amb més facilitat i adquirim més informació per a retenir.

Finalment i per a passar al següent nivell, vam veure també un altre vídeo sobre el teorema d'Arquimedes per a mesurar el volum d'objectes irregulars, és a dir, aquells que no posseeixen una forma uniforme i als quals no se'ls pot aplicar les fórmules apreses en la classe anterior.

Aquest vídeo, encara que antic, exposa clarament els conceptes i forma de mesurar el volum de qualsevol objecte i la raó per la qual aquest mètode és fiable i sense fallada.

Mesurar el volum, dijous 23/02/2017

La introducció d'aquest dia va ser diferent, en comptes d'un vídeo vam posar a treballar la nostra memòria amb un joc. Aquest consistia a intentar recordar el màxim d'objectes i la seua posició (segons nombre) dels vint presentats en una imatge. No es podia apuntar ni fer fotos, solament usar la nostra memòria visual i retentiva. La imatge es mostra durant un minut per a després desaparèixer i llavors els alumnes poder començar a apuntar el que recorden.

Els resultats van ser positius, ja que la gran majoria va aconseguir recordar més de 10 objectes i la seua posició correcta (fins i tot una persona va aconseguir recordar 19). Per sort o per desgràcia, ja que no sé el meu nivell de memòria visual, vaig arribar quan l'activitat ja estava acabant i no pot participar.

D'altra banda, vaig observar que en la pissarra estava apuntat el fenomen del dia o setmana i al que Google havia dedicat el seu doodle d'aquell dia. Aquest fenomen consistia en el descobriment de 7 exoplanetes semblants a la Terra i que Google presentava com set nous amics del nostre planeta. No em detindré molt a comentar-ho, solament que cada vegada estan més properes les "boges" teories de diferents pel·lícules de ciència-ficció que fins ara s'han creat sobre el tema d'extraterrestres o viatges espacials. A continuació deixe uns enllaços perquè aquell que vulga investigue una mica més sobre açò.

http://elpais.com/elpais/2017/02/23/ciencia/1487833317_750823.html

http://elpais.com/elpais/2017/02/22/ciencia/1487770262_516321.html

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20170223/42243439811/nasa-descubrimiento-exoplanetas.html

Però una vegada acabada la presentació del dia passem al principal contingut del tema, la Matèria. Primer repassem, llegim i comprenem alguns conceptes amb un vídeo.

Al final del video es mostra un mapa conceptual que resumeix i permet comprendre els conceptes de matèria, massa, volum i densitat i la relació entre aquests amb facilitat.

Una vegada compresos aquests conceptes passem a la part pràctica i "divertida", ja que al principi pot semblar alguna cosa avorrit però després resulta ser bastant pràctic i entretingut conéixer els diferents conceptes teòrics a través de la pràctica motiva i aprens.. Realitzem diverses activitats (A4, A5 i A6) per a afermar aquests conceptes.

Vam posar per ordre de menor a menor diversos recipients tenint en compte la quantitat de massa que poden contenir. Clarament hi havia un xicotet parany per a la qual el professor ens va donar un pista, "pensar en la potencialitat de l'objecte". Com es veu en la imatge, el globus desinflat és el més xicotet però unflat és el que més massa pot contenir. Per tant, els objectes ja es trobaven ordenats de dreta a esquerra, segons la foto.

D'altra banda, vam aprendre a mesurar i quantificar diferents unitats de volum. Quasi tots recordem que per a passar de metres a decímetres o Decàmetres es multiplicava o dividia entre 10. Però què passa amb els m2 o m3? Si ho vaig estudiar o vaig aprendre en el seu moment, ho vaig oblidar, però amb una explicació i exemple es comprén ràpidament i, aquesta vegada, sense oblidar-ho.

I per a fer-nos conscients del que són aquestes mesures són i ocupen un espai cerquem objectes corrents: 1 cm³ és un dau, 1 dm³ és un tetrabrik de llet i 1 m³ és una llavadora.

Finalment passem a mesurar el volum de diferents objectes de classe i la classe en si, amb les fórmules que en el seu moment vam aprendre i que en aquest dia repassem també.

Al principi havíem de mesurar els objectes sense els utensilis de mesurament normals (la regla o metre) i enginyar-nos-les per a aconseguir mesurar tots els objectes.

La nostra solució va ser usar a Alicia, una companya del grup. Amb els braços estirats vam poder usar-la de "metre" per a mesurar la classe, per açò en les solucions una de les comprovacions es mesura en "alicias", per a després mesurar el llarg dels seus braços (152cm).

Per a la resta d'objectes ja estàvem bastant emocionats i volíem calcular els resultats com més prompte millor i passem a mesurar-ho tot amb la regla.

Els nostres resultats són els següents:

Classe

	Llarg	Alt	Ample	Total
Alicies (1=152cm)	8 (1.216 cm)	5’5 (836 cm)	1+1 ¾ (266 cm)	270.409.216 cm3 270’4 m3
Metres	10’75 m	8’5 m	2’8 m	255’85 m3

Brick de llet
19'5 x 6 x9 = 1.053cm³   à 1’053 dm³  

Sabent que 1 dm³ és igual a 1 litre podem dir que el tetrabrick de llet mesura 1’053l. (mesura un poc més d’un llitre perquè en el recipient càpia realment un litre, el qual comprem, i un espai per a poder obrir el recipient sense abocar la llet)

Caixa de fusta

11’4 x 7’4 x 5’2 = 438’672 cm³

Cub de fusta

9 x 9 x 9 = 729 cm³

Diferents recipients

1. quadrat o rectangle ( alt · llarg · ample )

7 x 6 x 6 =252 cm³  

2. cilindre ( π · r² · alt )

3’14 x 5² x 18’5 = 1.425’75 cm³

3. sis formes piramidals

56 ml x 6 = 336 ml

Mesurem la quantitat d'aigua que cabia en una de les piràmides per a poder calcular el seu volum. Hem de tenir en compte que no arribem a omplir-ho del tot per a evitar que ens caiguera, per açò deurem tenir en compte un marge d'error.

4. cilindre

3,14 x 5’5² x 7’5 = 712’38 cm³

5. quadrat o triangular

12’5 x 12’5 x 11 = 1.718’75 cm³

6. cilindre

3’14 x 2’5² x 15 = 294’37 cm³

Classificació, 21/02/2017

En aquest dia no vaig poder acudir a classe per causes personals, però els meus companys em van explicar que van fer en ella. A continuació us deixe dos enllaços dels meus companys d'aquesta sessió de classe.

https://joannacn8.wixsite.com/descobrintelmon/single-post/2017/02/21/La-mat%C3%A8ria

http://frandcmn7.blogspot.com.es/2017/02/sessio-6-la-materia.html?m=1

Com de costum van començar la classe veient un vídeo titulat "el xiquet avorrit". Aquest vídeo segueix en la línia del vist fins ara: els nombres, paraules, formes i sense fi de contingut que ensenyem als alumnes no és suficient per a aconseguir el seu aprenentatge. També cal mostrar-los l'aplicació pràctica en el món que ens envolta, motivar-los, escoltar-los per a conéixer els seus interessos, etc.

Més endavant, van començar el tema nou titulat "La matèria" i l'activitat que va representar la gran majoria del temps de la classe va consistir a classificar i ordenar diferents objectes. Com es pot veure en les fotos, els objectes amb coses quotidianes que coneixem molt bé i que, d'alguna manera desperten els nostres records i infància i, ens motiva per a dur a terme la tasca, doncs jo mateixa amb solament veure les imatges em sent intrigada pel que van fer i amb ganes d'haver-ho fet.

Mi gran arbre amic i Alike, dijous 16/02/2017

Menys els primers minuts de la classe en la qual vam veure i comentem un vídeo, la classe d'aquest dia es va dedicar per a explicar el treball de l'assignatura que preocupava a la gran majoria dels alumnes: el meu amic arbre.

El treball en si no és complicat, simplement laboriós. No és un treball que pugues deixar per a fer l'última setmana o dia. És un treball constant en el qual cada setmanes cal anar a observar i aprendre de l'arbre. Mesurar la seua altura, les branques, el tronc, determinar les seues flors i fruits, que animals (insectes) viuen en ell i un gran etcètera.

Jo per exemple, avui en dia (28/02/2017), ja he anat tres vegades a visitar el meu arbre: el primer dia quan el vaig veure i vaig decidir que aqueix seria l'arbre, un altre en el qual vaig agafar les mesures de l'arbre i l'últim he començat a fixar-me en les flors i fulles. I molts més dies per anar i coses que observar i aprendre.

Però vaig a centrar aquesta entrada en el vídeo que vam veure al principi de classe i que ja he comentat. Es tracta del curtmetratge titulat "Alike", guanyador del Goya a millor curt del 2016. Abans de continuar, aquelles persones que no ho hagen vist els deixe l'enllaç a la pàgina oficial (en anglés) i al curt per a veure-ho.

http://alike-short.blogspot.com.es/

http://www.alike.es/

El curt reflecteix clarament el que l'altre dia, amb el poema de Martha Medeiros (http://quadernaprenentatgenaturalsu.blogspot.com.es/2017/02/la-caixa-negra-dimarts-14022017.html), vaig comentar: aqueix moviment constant i monòton de la societat que ens porta i arrossega sense que ens adonem, però com un fill "posa el teu món potes enlaire" i ho canvia tot.

En ell s'observa el dia a dia d'un pare i el seu fill. La vitalitat i curiositat del xiquet són visibles des del primer minut del curt i ho acontente que està el seu pare d'ell. Però prompte veiem els elements socials que prompte canviaran aquest fet: la immensa muntanya de llibres i treballs que porten en la motxilla i maletí, fill i pare respectivament (que els fa caminar de costat o doblegats), edificis, cotxes, fanals i finestres simètriques i idèntiques, emplenar una fitxa de lletres per al fill o els formularis infinits del pare en el treball, etc. L'únic element natural i diferent és un xicotet jardí en el centre de la ciutat amb un violinista en ell.

Les obligacions i responsabilitats del dia a dia que se li presenten al xiquet, no parar-se a escoltar la música, posar-se la motxilla, emplenar correctament la fitxa, van minvant el seu esperit lliure i les seues energies. El mateix passa amb el pare quan entra al treball i es troba amb la muntanya de formularis. Açò queda clarament reflectit amb la pèrdua d'intensitat en el color de cadascun ells a mesura que el fill va emplenant la fitxa de forma menys creativa: primer dibuixa el violinista, després fa les lletres però representant animals amb cadascuna d'elles i finalment solament fa les lletres com "s'han de fer".

L'entranyable i especial és com el pare recupera la seua vitalitat amb tan sol el contacte del seu fill. Però açò no ocorre quan és el fill qui sucumbeix a la monotonia. Quan la seua vitalitat, curiositat, enginy i, en poques paraules, la seua felicitat són posades en un segon pla per a donar pas a les responsabilitats i deures.

És en aqueix moment quan el seu fill ja no és feliç, que comprén que "l'adequat" no és el que de debò importa. Per a tornar a tenir aqueixa vitalitat i entusiasme porta al seu fill a escoltar la música que tant volia al parc, el qual no està quan arriben. Però açò no suposa un obstacle per a recuperar la connexió pare i fill a través de la imitació i el joc. Fins i tot els crèdits tenen xicotetes imatges que trauen un somriure a l'espectador.

En tan sol vuit minuts, el curt ens mostra com "mor lentament" qui es deixa portar i no para esment als xicotets detalls de la vida que et fan VIURE de debò i, concretant una mica més, com des de diferents àmbits i sense voler anem matant la creativitat i curiositat dels més xicotets, tan important per al seu creixement i aprenentatge.

La caixa negra, dimarts 14/02/2017

Abans de començar amb l'activitat central del dia (A1, A2, A3, A4 i A5), la caixa negra, vam veure un vídeo sobre un poema original de Martha Medeiros, el qual s'atribueix a Pablo Neruda malgrat que els seus productors ja han desmentit i assenyalat a la seua vertadera autora. El títol del poema és, en castellà: "muere lentamente".

A continuació us deixe dos enllaços de YouTube on s'exposen el poema. En el primer Odyn Dupeyron (filòsof, entre moltes altres coses) qui ens explica qui és la vertadera autora i després recita el poema. En el següent, és a través d'imatges relacionades amb les paraules del poema com ens arriba encara més clara la idea i missatge d'aquest.

Certament, la gran influència que exerceixen els mitjans de comunicació, xarxes socials cada vegada més utilitzades i la gran quantitat d'informació accessible amb un sol CLIC de ratolí ens imbueixen en una ona social que ens arrossega i és difícil eixir si no eres conscient d'açò.

En aquest gran moviment se'ns oblida ho més important, cuidar-nos a nosaltres mateixos: oblidem els nostres sentiments, oblidem les experiències, oblidem la naturalesa, ens oblidem de viure. Jo per desgràcia (doncs he tardat 26 anys a adonar-me) i per fortuna (doncs he aconseguit obrir els ulls i ser conscient d'açò) ho vaig aprendre fa poc. Ací veiem una imatge molt comuna de quan jo era adolescent i que reflecteix aquesta lluita interna de la qual pocs som conscients.

Per deixar-me portar pels estereotips i prejudicis que la societat posseeix i transmet vaig estar diversos mesos ignorant els meus vertaders sentiments i el que de debò em feia feliç. Per sort, em vaig adonar compte a temps de no perdre l'oportunitat que se'm presentava, però sense patir i experimentar les conseqüències de no haver sigut sincera amb mi mateixa durant aqueix temps.

Però l'activitat principal que duem a terme en classe  va ser "La caixa negra". Aquesta activitat consisteix a endevinar que conté una caixa sense obrir-la. El principal objectiu que es perseguia amb aquesta activitat era que aplicàrem el mètode científic indirecte gràcies als diferents passos que ens va indicar el professor: tenir en compte els instruments de mesurament al nostre abast, usar-los correctament, ordenar la informació obtinguda i elaborar hipòtesi.

En l'aula, després d'haver aplicat els diferents mètodes pensats, tots els grups estaven intrigats i desesperats per saber què hi havia dins de la caixa que li havia tocat. Però abans poder obrir-la el professor ens va facilitar una llista de possibles objectes que podríem trobar. En el meu grup (el número 5) canviem d'objecte, però encara així no encertem.

En la nostra caixa s'escoltaven dos colps cada vegada que la movíem, per la qual cosa pensem que hi havien dos objectes. Un so era més greu i l'altre més agut, a més que el primer sonava abans que l'altre quan movíem la caixa, per la qual cosa pensem que hi havien dos objectes de diferent grandària.

A més vam poder acostar-li un imant i comprar el seu pes amb una altra caixa buida. D'açò vam saber que el contingut era magnètic, ja que es quedava pegat i no sonava en moure la caixa i que el contingut pesava 14 gr.

Quan va aparéixer la llista dels possibles objectes i vaig pensar en una clau, però els meus companys em van convéncer de dir dues peces metàl·liques.

Una vegada oberta la caixa, la qual cosa tots els grups tardem amb prou faenes 3 segons, vam comprendre que el so greu era la part més gruixuda de la clau i el més agut quan la part fina tocava una de les parets de la caixa.

A la recerca d’un arbre, dilluns 13/02/2017

Portava un parell de dies preguntant-me què fer amb el treball que tots els companys de classe comentaven alguna cosa preocupats i del que només sabia que havia de fer-me fotos amb un arbre.

No sabia com triar, ja que no sabia les característiques que havia de tenir ni en què consistia el treball, quan donant el passeig amb els meus gossos i la meua mare al matí em vaig fixar en un ametler alguna cosa solitari en el camp pel qual deixem solts a Trèvol i Balú perquè córreguen i gasten energies.

Sense més ho vaig decidir, aqueix anava a ser l'arbre del meu treball. Es van buidar tots els dubtes, sense haver-les resolt, només perquè em va agradar. Tota la meua vida, en els mesos pròxims a la primavera, la meua mare comentava "els ametlers en flor, fixar-vos", quan anàvem per la carretera de València, i sempre acabava amb "que bonics estan". Supose que així va sorgir el meu amor pels ametlers (i açò que odie el color rosa, per les connotacions socials que comporta).

Així que ací està la primera foto que em vaig fer amb ell i, per descomptat, els meus amors peluts.

Aprendre divertint-nos, dijous 09/02/2017

Fent memòria de l'última classe (en la qual descobrim que els nostres coneixements de ciència són més incerts del que pensàvem) comencem la classe parlant i debatent sobre com l'interès i curiositat dels xiquets/as cap a les ciència va decreixent conforme passen els anys. Igual que la intervenció i atenció dels pares per l'educació i estudis de les seues filles i filles.

Est és un tema delicat en el qual no entraré a debatre ara mateix, però si és important tenir-ho en compte para quan siga mestra i vulga fomentar la curiositat i la ciència en els meus alumnes, ja que involucrant als seus éssers més volguts (les seues famílies) tindré major èxit.

També hauré de tenir en compte que hi ha alumnes que indiferentment de l'interés que les seues famílies posen en els estudis, el col·legi els desagrada i fins i tot odien. Certament, pocs són els que guarden bons records, quant a aprenentatge, del col·legi. Les causes d'aquest fet poden ser vàries, entre les quals es destaca la metodologia emprada pels professors en l'aula, debat també ampli i important.

Per açò, hem de tenir en compte que el nostre treball no és solament que els més xicotets/as aprenguen la infinitat de coneixements existents sinó de canviar les injustícies metodològiques de l'educació, entenent per aquestes la falta de motivació i aplicació pràctica dels coneixements. El nostre focus d'interés han de ser els xiquets i xiquetes de la classe, els seus interessos, motivació i llavors l'aprenentatge arribarà solament, ells mateixos voldran i preguntaran per a aprendre i saber més.

Però tornant a nosaltres com a alumnes ara mateix en la universitat, passem a preguntar-nos com és possible que alumnes i persones que han rebut formació en ciència obtinga respostes semblants a persones que no han rebut aquesta educació (A7). Gràcies a aquesta pregunta vam aprendre una nova paraula o teoria i el seu significat.

L'epistemologia social o socioepistemología és, a grades trets, una branca de la ciència que estudia el coneixement construït socialment, és a dir, a través de les converses, suposicions i afirmacions que fan les persones en la vida quotidiana i diària sense una comprovació científica.  Aquest coneixement es pot donar actualment per diferents vies gràcies al creixement tecnològic i la transmissió i accés a la informació.

En poques paraules, el nostre desconeixement o fals coneixement sobre les ciències ve dau en major part per haver-li donat credibilitat als raonaments i coneixements socials que hem escoltat al llarg de la nostra vida sense haver-los qüestionat o comprovat.

Però per a no deixar un mal sabor de boca i tornar a comprovar els nostres coneixements científics vam fer un altre qüestionari, aquesta vegada, més divertit i amb una característica distintiva (A8). El qüestionari ho vam fer a través dels nostres mòbils o qualsevol plataforma amb connexió a internet que tinguérem en classe.

Amb Kahoot.it, que és una pàgina per a crear qüestionaris i emplenar-los de forma conjunta i al mateix temps, encara que per separat, en una classe, es pot observar el coneixement general que posseeix el grup en observar la quantitat de persones que responen correctament o que resposta popular aconsegueix més respostes. Solament és necessari un ordinador central amb projector on veure les preguntes i els codis necessaris per a entrar tots al mateix qüestionari i diferents plataformes (mòbil, portàtil, tablet...) a través de les quals contestar.

https://kahoot.it/#/ (començar qüestionari)

https://getkahoot.com/?utm_name=controller_app&utm_source=web_app&utm_medium=link

(saber més, crear perfil i qüestionaris)

A més d'aprendre en observar les preguntes correctes ens divertim veient que portava més puntuació i qui responia més ràpidament. Un element afavoridor, que no sé si ho faran a gratcient o no els qui van enginyar l'aplicació, és que solament s'observen els quatre amb major puntuació. Pel que els que queden més a baix no es veuen i no es dóna l'oportunitat de menysprear o jutjar als quals els costa més o no saben les respostes.

Finalment, després d'intentar convéncer al professor de fer un altre qüestionari que no va poder ser per no tenir-ho preparat en l'aplicació, passem al següent tema i activitats (A9 i A10). Aquestes consistien a reflexionar sobre com es duu a terme una recerca científica i com poden sorgir aquestes. La intenció o objectiu era que arribàrem al Mètode Científic: els passos que s'han de donar per a fer una recerca científica i obtenir dades reals. A continuació deixe unes imatges que ho exemplifiquen clarament.

Aquest procediment no és complicat. Fins a un xiquet sol dur-ho a terme per a conèixer el món que ho envolta.

També es pot utilitzar a les aules com a métode experimental per a crear coneiximent en els alumnes.

I per a que quede clar:

No saben de ciències, dimarts 7/02/2017

Per a començar la classe van veure un xicotet vídeo anomenat “nacemos científicos” (https://www.youtube.com/watch?v=J6hDwEwkAaE) en el que s’observa i s’escolta parlar a Michio Kaku sobre com a l’educació es trencat l’amor per les ciències abans que aquesta aparega.

La metodologia que fins ara s’ha emprat en les escoles ha produït una predisposició negativa cap a les ciències en particular i els col·legis en general.  Llegir llibres, rebre informació i la memorització com a únic mètode d'aprenentatge ha suposat una deterioració a la curiositat i ganes d'aprendre dels alumnes.

Després de debatre sobre aquest fet arribem a la conclusió que s'haurien de canviar molts aspectes de l'escola per a mantenir encurioseix dels més xicotets i afavorir el creixement de futurs grans científics entre els nostres alumnes.

Les següents activitats del dia van consistir a emplenar, posar en comú i resoldre un qüestionari, cinc preguntes sobre ciències de nivell de primària i secundària.
La gran sorpresa per a tots nosaltres va ser que no sabem gens de ciències, menys en un parell de preguntes on alguns grups van respondre correctament, tots vam respondre malament. Alguns conscients que no sabien la resposta i uns altres convençuts que la resposta dita era la correcta.

Açò ens ensenya i mostra que no sempre sabem ni sabrem la "veritat absoluta" ni que ho sabrem tot. D'aquesta manera estem oberts a la intuïció i eloqüències dels més xicotets, que en ocasions solen ser molt encertades, i  anem preparats a les preguntes sense resposta, aquelles per a les quals no tenim resposta i que no coneixem fins que ens les formulen.

Per a finalitzar, per a aquells curiosos que vulguen comprovar si sap o no respondre al qüestionari i resoldre-lo deixe a continuació un enllaç al blog del professor qui, en aquests moments, és qui sap més de ciències de la classe. Açò si, no fer paranys. Intentar resoldre les preguntes abans de veure les respostes.

http://uadcmn7.blogspot.com.es/2017/02/questionari-1.html

La visió de les ciències, dijous 02/02/17

En aquesta classe, principalment ens centrem a conéixer la nostra postura i disposició cap a les ciències naturals a través de tres activitats que el professor va proposar, anant del més general al més específic.

En un primer moment van fer l’Activitat 0, la qual consistia a dibuixar “un científic” en una fulla. L'objectiu era observar els estereotips existents en la societat sobre els científics i que nosaltres mateixos com a estudiants de magisteri infantil tenim també. Quan algú descriu a un científic o pensa en ells en general li ve al capdavant una imatge com aquesta:

Un home ja entrat en edat, amb el pèl esvalotat i alguna cosa boig, amb ulleres, que porta sempre posada una bata, envoltat de moltes provetes amb experiments.

La meua elaboració va ser:

En alguns aspectes diferisc de l'estereotip. Pot ser que siga perquè a mi mateixa m'agrada investigar i la meua germana com a biòloga (i que vaig ajudar amb algun treball de la carrera i m'encantava mirar les seues anotacions), m’ha influït, vaig pensar en ella a l’hora de fer el dibuix, i tinc canviada la imatge. Malgrat açò, també he posat les ulleres, una mitja bata i molts elements al seu al voltant, encara que aquest últim punt no és alguna cosa dolent, sinó positiu, ja que les recerques poden dur-se a terme sobre molts elements de la naturalesa.

Amb la següent activitat ens acostem més al tema que ens comporta com a futurs professors i professores, l'ensenyament i aprenentatge de les ciències. Amb dues preguntes debatem sobre com faríem per a ensenyar nosaltres les ciències als nostres futurs alumnes. Les respostes, entre opinions pròpies i metodologies apreses fins al moment, van anar en l'adreça de dur a terme un aprenentatge motivacional mitjançant el joc, duent a terme un aprenentatge per descobriment i experimental, tenint en compte a l'alumne quant als seus interessos i aprenentatges previs i, punt que costa més de veure, el propi interès, coneixement i actitud cap a les ciències del propi professor.

Finalment, per a finalitzar i concretar l’anàlisi de les ciències ens van centrar en uns mateixos i l’experiència que hem viscut amb elles al llarg de la nostra vida. El resultat no va ser tan negatiu com ens pensava en un primer moment. Van haver-hi quasi la mateixa quantitat d’experiències i records negatius i positius i quatre neutrals, la qual cosa equilibra una mica la situació. Però, malgrat això, és necessari treballar més perquè en un futur hagen menys situacions negatives gravades a les ments dels xiquets i persones que positives i, ja postats a demanar, que no hagen experiències negatives relacionades amb les ciències en l’educació.

Aquest ha de se el nostre objectiu per a donar, d’aquesta manera, una oportunitat de conéixer el món que ens envolta i aconseguir comprendre-ho i fins i tot, despertar als científics que tots portem dins.