Encara que la presentació no es necessari
incloure-la en el Quaderno jo vull fer-lo, ja que va ser amena i entretinguda.
M'interessa destacar dos elements que
em van cridar l'atenció d'aquest dia.
En primer lloc i des del meu punt de
vista, el professor va realitzar un gran treball per a presentar l'assignatura,
però encara millor per a presentar-se a si mateix. Es va presentar i va mostrar
de forma natural, aconseguint així acostar-se a l'estudiant. Vaig observar un
real i gran interés pels alumnes procurant tenir en compte la seua opinió i
deixant triar a aquests alguns aspectes de l'assignatura.
Finalment, l'activitat o presentació
que duem a terme tots els alumnes i el professor. El primer a presentar-se va
ser Juanfra (professor), quan en la gran majoria de les classes els professors
es presenten els últims en aquest tipus d'activitats, servint ell mateix
d'exemple i donant temps als alumnes per a perdre la vergonya.
El que si destaque de l'activitat, que
consistia en unes breus preguntes, en el meu cas, és el complicat de triar 3
entreteniments, ja que podria haver dit uns quants més: ballar, llegir,
passejar amb els meus gossos, anar a la platja i prendre el sol, dibuixar,
escoltar música, fer exercici). I, per altre costat, triar una única paraula que et definisca també és molt complicat. Em
va costar bastant triar una sola característica, ja que, des del meu punt de vista, les persones no
som una sola cosa: som un conjunt de característiques i experiències apreses al
llarg de la vida.
Jo em vaig decidir per "Esperança",
ja que en part engloba el fet que si observe alguna xicoteta possibilitat
d’aconseguir el que desit ge no desistisc, treballe (treballadora) per a
aconseguir-ho. Positiva, encara que sense allunyar-me de la realitat.
Tranquil·la, sense presses però sense pauses.
Afectuosa (confesse que a voltes una mica de més) i protectora d'aquells
que vull. I així un gran etcètera. Clar, que amb un gran etcètera per part
de tots els alumnes que vam anar a classe i vam fer la presentació encara
estaríem allí coneixent-nos uns a uns altres, per la qual cosa procurar ser
breu també és important.
En definitiva, vaig eixir de la classe
amb un bon sabor de boca, punt important per a motivar als alumnes i fer que
vulguen tornar a classe.
