L'objectiu d'aquest blog és, a través d'un diari sobre el realitzat en classe, fer-nos conscients del treballat i aprés en classe, analitzant aquells components que ens criden l'atenció i traspassar-ho i connectar-ho amb la vida diària i el món que ens envolta.

martes, 31 de enero de 2017

Presentació 31/01/17

Encara que la presentació no es necessari incloure-la en el Quaderno jo vull fer-lo, ja que va ser amena i entretinguda.

M'interessa destacar dos elements que em van cridar l'atenció d'aquest dia.

En primer lloc i des del meu punt de vista, el professor va realitzar un gran treball per a presentar l'assignatura, però encara millor per a presentar-se a si mateix. Es va presentar i va mostrar de forma natural, aconseguint així acostar-se a l'estudiant. Vaig observar un real i gran interés pels alumnes procurant tenir en compte la seua opinió i deixant triar a aquests alguns aspectes de l'assignatura.

Finalment, l'activitat o presentació que duem a terme tots els alumnes i el professor. El primer a presentar-se va ser Juanfra (professor), quan en la gran majoria de les classes els professors es presenten els últims en aquest tipus d'activitats, servint ell mateix d'exemple i donant temps als alumnes per a perdre la vergonya.

El que si destaque de l'activitat, que consistia en unes breus preguntes, en el meu cas, és el complicat de triar 3 entreteniments, ja que podria haver dit uns quants més: ballar, llegir, passejar amb els meus gossos, anar a la platja i prendre el sol, dibuixar, escoltar música, fer exercici). I, per altre costat,  triar una única paraula que et definisca també és molt complicat. Em va costar bastant triar una sola característica, ja que, des del meu punt de vista, les persones no som una sola cosa: som un conjunt de característiques i experiències apreses al llarg de la vida.


Jo em vaig decidir per "Esperança", ja que en part engloba el fet que si observe alguna xicoteta possibilitat d’aconseguir el que desitge no desistisc, treballe (treballadora) per a aconseguir-ho. Positiva, encara que sense allunyar-me de la realitat. Tranquil·la, sense presses però sense pauses.  Afectuosa (confesse que a voltes una mica de més) i protectora d'aquells que vull. I així un gran etcètera. Clar, que amb un gran etcètera per part de tots els alumnes que vam anar a classe i vam fer la presentació encara estaríem allí coneixent-nos uns a uns altres, per la qual cosa procurar ser breu també és important.

En definitiva, vaig eixir de la classe amb un bon sabor de boca, punt important per a motivar als alumnes i fer que vulguen tornar a classe.

No hay comentarios:

Publicar un comentario