L'objectiu d'aquest blog és, a través d'un diari sobre el realitzat en classe, fer-nos conscients del treballat i aprés en classe, analitzant aquells components que ens criden l'atenció i traspassar-ho i connectar-ho amb la vida diària i el món que ens envolta.
L'objectiu d'aquest blog és, a través d'un diari sobre el realitzat en classe, fer-nos conscients del treballat i aprés en classe, analitzant aquells components que ens criden l'atenció i traspassar-ho i connectar-ho amb la vida diària i el món que ens envolta.
Últim dia de classe i examen. Es nota que està pròxim el final de curs i la calor de l'estiu. Tots nerviosos per no saber què preguntes hi hauran en l'examen alhora que amb ganes d'acabar ja.
A més de fer l'examen, molts dels alumnes lliurem el treball del quadrimestre: l'arbre amic. Juanfra es va ser carregat amb diverses borses amb els pòsters fets per tots nosaltres.
Per a ser sincers, en aquesta classe m'he sentit tranquil·la, contenta i il·lusionada. La forma d'ensenyar sense que els alumnes s'adonen que estan aprenent és la millor estratègia perquè, encara que d'aquí a uns anys no retenen tots els conceptes, comprendré una mica millor el meu entorn i les diferents raons i causes que el meu món siga com és.
De tot açò té la culpa el professor, Juanfra. Un professor que es posa en el lloc dels altres, que transmet la seua passió per l'assignatura que ensenya, que sap d'allò que està ensenyant, que escolta i és just. Sense voler-ho, li agafes estima i crec que no sóc l'única persona que ho pensa, ja que en comparació d'altres assignatures és en la qual menys baixes d'assistència a classe ha tingut.
Espere que en un futur, quan jo siga la que estiga davant de tants xiquets i xiquetes, m'agafen tant afecte i vulguen aprendre com jo en aquesta assignatura.
L'últim vídeo que no porta el professor es titula "Geri's game", un curt de pixar molt entretingut i graciós alhora que educatiu. En ell es mostra a una persona major començar una partida d'escacs i al no tindre company juga contra si mateix. Però cada vegada que canvia de costat també canvia ell arribant a semblar dues persones diferents: el pensatiu i pacient; i el bromista, orgullós i macarra.
Mentre va avançant el joc, tan ràpid que sembla que de debò són dos jugadors, veiem com el primer d'ells va perdent enfront del graciós. Quan l'avi pacient es queda sense jugades i solament li queda el rei simula que li dóna un atac al cor i l'altre sorprés es mesura el pols i toca el pit sorprés i preocupat (ja que en ser la mateixa persona Hauria passar-li a ell també), però quan va acatxar-se i mirar si està ben el seu company, aquest li dóna la volta al tauler sense que es de compte. Quan es torna a asseure recuperat i el graciós li convida a seguir no s'adona del canvi i engany per això acaba perdent i li retorna la dentadura al primer.
En aquest vídeo se'ns presenta de forma simpàtica la solitud amb la qual moltes persones majors conviuen dia a dia. Antigament els ancians eren persones importants i centre de moltes famílies i societats: eren els que havien viscut, els que els sabien tot i els que donaven els millors consells. Açò fet no ha canviat, segueixen sent les persones que més han viscut, saben més de la vida que cap i són els que et donaran el millor consell (encara que potser no t'agrade sentir-ho). El que ha canviat és la societat i el valor que se'ls dóna.
Una vegada comentat el vídeo, passem a realitzar el simulacre d'examen. Un exemple de com seran les preguntes de l'examen que a molts preocupa. Una vegada fet i corregit vam arreplegar els experiments que hem fet en aquestes dues últimes setmanes.
Experiment de les plantes
Com venia passant fins ara, a la qual li posem aigua està més forta, igual que la que està sense aire (encara que en obrir-la i tancar-la sempre torna a tenir oxigen i CO2).
Les que pitjor estan són la de sense llum i sense aigua, en aquest ordre. La de sense llum les seues fulles han acabat caent i estan totes blanques. La que ha estat sense aigua està completament resseca i algunes fulles marrons (esperem que amb cures i aigua es recupere).
D'aquest experiment podem dir que el més important per a sobreviure i alimentar-se una planta és l'aigua (del que obté l'oxigen) i la llum del sol(per a obtenir l'energia solar que transforma en química per a fer la fotosíntesi). També és necessari l'aire del qual obté el CO2 para aquest procés químic.
Experiment de Mr. Apliste
Com han vingut fent fins ara, tots els Mr. Alpiste han anat creixent i eixint nous brots. En concret, els experiments del meu grup tenen ja bastant pèl i els toca una podada, encara que el meu té algunes calbes (ja que en nus de la mitjana no deixa passar tots els brots).
Juanfra
no solament ens ha portat un vídeo, sinó dos. Tots dos sobre la mateixa
temàtica però situacions diferents: a un se li integra i s'interessen per la
seua malaltia, mentre que en l'altra se li aparta i observa de forma rara,
encara que acaben amb un bon fina els dos.
En el primer d'ells sembla que estiguem veient una pel·lícula de Star Wars, perquè el protagonista del vídeo té alguna malaltia que li obliga a anar amb un respirador constantment i per a tapar-ho usa una màscara de soldat imperial. Però aquest fet no és sabut fins al final, quan arriba al col·legi un dia i tots els seus companys de classe porten la mateixa màscara i ell sorprés es lleva la seua. Durant el vídeo l'acudeix a l'aula i fa el seu dia a dia sense que ningú li diga res portant la màscara. Tots admeten que la porte, fins i tot en el detector de metalls de l'entrada a l'institut. Aques success és un clar exemple d'integració i acceptació.
En canvi, en el segon vídeo veiem com un xiquet nerviós i amb un tic (síndrome de Tourette), a qui se li castiga per "molestar" en classe enviant-ho al director. Ningú li pregunta el perquè dels sorolls, ningú investiga, tots li miren malament. És el director, havent-hi diversos nivells previs per a interessar-se pel que li passa (alumnes, familiars, professorat, etc.), qui dóna la cara i li demana que acudisca a un concert de l'institut. El mateix xic exposa que no vol anar per a no "molestar", però el director insisteix. Després del concert, davant de tot l'institut, flama a Brad (el nostre protagonista) i li demana que explique què li passa, que no pot evitar els tics i que com més nerviós i més intenta controlar-ho pitjor és. Pel simple fet de saber què li passa, el perquè ho fa, la resta de l'institut ho accepta i li aplaudeixen.
L'acció del director és formidable, deixant a Brand que s'explique per si mateix. Però aquests successos i situacions no haurien d'arribar tant a dalt, haurien de ser els primers mestres els qui posen mesurades d'integració i comprensió de la malaltia, no càstig i posar en ridícul.
Després d'emocionar-nos i reflexionar sobre tots dos vídeos passem a la matèria. En aquest dia ens centrem en els animals: com la seua morfologia pot indicar-nos el tipus de vida i alimentació; la piràmide alimentosa i com si un dels seus nivells desapareguera els de més amunt també; i un vídeo que fa un xicotet resum.
Finalment, vam ser fer la revisió dels diferents experiments.
Experiment de les plantes
Com es pot veure en la imatge, la planta que més esvelta i fort està és a la qual li vam posar aigua i deixem a la llum i a l'aire. Les seues fulles són d'un verd intens i creixen cap amunt.
La planta que deixem sense aire, també ha crescut, però les seues fulles s'adapten al poc espai que li dóna la botella i no creixen amb la mateixa força i color.
La planta que està sense llum es veu com les seues fulles estan decaent i està més blanca que qualsevol altre color i són més fines, com la de sense aire.
La que pitjor està és a la qual no se li ha posat aigua en cap moment. Les seues fulles estan totes poches, arrugades i seques.
Experiment de Mr. Alpiste
En haver-li canviat el recipient de baix, en el qual cap més aigua, veiem com el pèl de alpiste ha crescut diversos centímetres i hi ha molta més quantitat, fins i tot ha superat a un dels seus companys.
Si s'observa de prop l'experiment, s'aprecia com a molts dels mini tiges no ixen per trobar-se dins de la mitjana. La causa que no isquen és perquè se li va fer un nus que dificulta l'eixit del pèl. Anotació important per al pròxim que faça.
Per contra, alguns dels Mr. Alpiste dels meus companys semblen ja una selva o jungla de la quantitat de gespa que els ha eixit. La combinació tipus de mitjana i aigua fa que cresquen abans o després.
En aquest dia Juanfra va posar en classe un vídeo emotiu que tracta de mostrar les dificultats amb les quals es troben les persones amb alguna discapacitat i com aconsegueixen superar-les. En aquest cas, es mostra a un xic amb discapacitat visual i se li demana una redacció sobre els "colors". El vídeo és el següent:
També s'observa en el vídeo les diferents adaptacions i estratègies dutes a terme per a integrar a aquesta persona en l'escola: les diferents màquines de les quals precisa per a escriure en braille, l'acceptació i suport d'alguns companys i el fet que li deixen fer el treball per si solament, sense que ningú ho faça per ell. D'aquesta manera, encara que amb més obstacles, el xiquet aprèn, s'adapta i es desenvolupa com els altres. Després de veure el vídeo, passem a fer les presentacions del treball programat per a aquest dia: com ensenyaríem als més xicotets els diferents conceptes donats fins ara (la pol·linització, creixement de les plantes, etc.). En el meu grup duem a terme una activitat de psicomotricitat en la qual els xiquets i xiquetes representen una llavor que a poc a poc va creixent. La mestra o mestre va explicant els diferents successos (aigua, sol, ombra, hivern, estiu) i els més xicotets ho van representant (els braços són les branques, les mans i dits flors i pètals, etc.).
Seria una activitat de repàs i àmplia, ja que en ella es pot englobar tots els conceptes donats, segons el que vaja explicant i succeint. Quant als experiments que estem duent a terme hem fet les següents anotacions: Experiment de les plantes Veiem que la planta que millor està creixent és aquella a la qual li hem donat tots els elements: aigua, aire i sol. Les seues fulles són les més fortes i àmplies. La que es troba sense aire, creix fort però les seues fulles no són tan àmplies, ja que té un espai limitat per la botella. A més, la part central de la fulla (per on passen les venes) és més ampla que la resta el qual es troba és fi i tirant. La que estan sense llum, veiem que comença a agafar un to groc i que les fulles són més xicotetes.
Finalment, a la qual deixem sense aigua és la que pitjor està. Les seues fulles estan caigudes i arrugades i algunes han perdut color. Experiment de Mr. Alpiste Quant a MR. Alpiste, ja es veuen diferents brots verds encara curts però apreciables a simple vista. En una setmana les llavors han germinat i crescut diversos centímetres. Comparant amb els dels meus companys, segueix sent el que té el pèl més curt, ja que es va quedar sense aliment (aigua) un parell de dies al principi del procés.
En aquesta ocasió el vídeo que porta
Juanfra a classe no ho he vist anteriorment, és nou per al meu, la qual cosa fa
que tinga una mica més d'emoció. El curt es titula "el venedor de
fum" que, per a aquells que coneixen l'expressió, dóna pistes del que passa
en aquest.
En el vídeo observem com un "venedor" arriba a un poble i, encara que li costa, atrau als ciutadans amb la seua màgia. Transforma tot els objectes en allò que els seus propietaris volen: un avió de joguet, un gos més gran i així amb una infinitat d'objectes i desitjos. Però, seguint amb expressions, l'avarícia trenca el sac o no és or tot el que rellueix.
Al final es veu com tot és aparença i acaba acabant-se la màgia, tornant tot a ser com era. Tard o d'hora es descobreix la veritat de les coses.
Després hem passat al tema. En aquest dia ens hem centrat a comprendre com és la pol·linització i diferents aspectes de les llavors: com es desplacen, amb o sense fruit, etc.
Abans d'acabar, hem programat una activitat per al pròxim dia: pensar i presentar una activitat a través de la qual treballaríem en una classe algun dels conceptes donats fins al moment.
Finalment (no tots al final de la classe), hem dut a terme el seguiment i observació dels experiments que comencem en la classe passada.
Experiment de les plantes
La que més ha crescut és la que deixem sense aire, però sense amb aigua i llum. Pensant i investigant una mica per Internet, concloem que la planta genera el seu propi oxigen durant el dia i diòxid de carboni durant la nit pel que no s'ha marcit. A més, en estar quasi hermèticament tancada la humitat ha ajudat al fet que estiga humida i amb una mica més d'aigua que les altres.
La que més s'ha marcit és la que deixem sense aigua, les seues fulles han perdut força i no ha crescut pràcticament gens. La que deixem sense llum, ha crescut i s'aprecia com una de les fulles està d'un color més clar acostant-se al blanc. I, finalment, la planta a la qual li vam posar aigua i deixem al sol i amb aire és la que les seues fulles més fortes estan, encara que no haja crescut tant com la primera.
Experiment de Mr. Alpiste En comparació de les creacions dels meus companys de classe, els Mr. Alpistes del meu grup són els que més han crescut. Pensem que açò es pot deure al fet que usem una llavor diferent, encara que de la mateixa marca.
Si compare amb solament els companys del meu grup, el meu Mr. Alpiste és el que menys ha crescut perquè en algun moment dels 4 o 5 dies que han passat es va quedar sense aigua. Gens més arribar a classe ho he hagut de regar dues vegades i una última abans d'eixir de classe. En aquesta ocasió són solament 2 dies, esperem que no se li acabe l'aigua.
El vídeo que ens mostra avui Juanfra és
la unió de diversos curts que en algun moment ja havia visionat. El tema
principal que s'observa fàcilment és el treball en equip i com, gràcies a
aquest, qualsevol mal que vinga pot ser superat.
Després de veure el vídeo, passem als experiments ràpidament. Tots teníem ganes de crear el nostre Mr. Alpiste i trasplantar les xicotetes plantes i provar les diferents formes d'alimentació que tenen.
A continuació deixe algunes fotos d'aquests experiments:
Les creacions del meu grup
El meu Mr. Alpiste (ja veurem com és amb el cabell verd ^^)
Com sempre, comencem la classe amb un
video per a reflexionar sobre diferents aspectes de la vida. En aquest cas, ens
trobem amb un video més proper a l'actualitat quant al desenvolupament de la
tecnologia i les coses fetes a ma, la competitivitat i l'individualisme present en la societat. El títol del vídeo no ens mostra gens del que està per venir: "amor a primera vista"
Però al final, quan el procés tecnològic es desbarata (perquè es desbarata) fa que fracasses comences a valorar de debò l'important de la vida: el sabor dels aliments, la col·laboració i compartir, el treball en equip, el respecte i, per descomptat, l'amor o afecte als altres.
Després d'aquesta introducció passem al contingut de l'assignatura, nou tema: els éssers vius. Com ve fent fins ara Juanfra, ens convida a participar en l'exposició del tema amb diferents preguntes i activitats (A1, A2, A3, A4, i A5) sobre aquest tema: què és un ésser viu, les seues característiques, etc.
Un d'ells consisteix a comprovar que elements necessita una planta per a viure i créixer, per al que ens donarà 3 xicotetes plantes per a posar-les en diferents situacions i comprovar que passa (sense aire, sense aigua, sense llum). L'altra consisteix a crear, com Juanfra diu, un Mr. Alpiste (el qual es mostra en el següent vídeo).
Com era d'esperar, mentre festiu, molts
companys van faltar a classe pel que Juanfra va canviar certs continguts
didàctics aquest dia.
El que sí que no va canviar va ser el
video introductori al que ens té acostumats. Justament, el curt que ens va
presentar l'havia vist per Internet aqueix cap de setmana. En ell s'observa com
una persona major i un xiquet, probablement avi i nét, comparteixen una
experiència d'aprenentatge mutu. El vídeo: A cloudy lesson.
Per la seua banda, l'avi vol ensenyar al seu avi un joc o ofici, la tradició de passar els coneixements de generació en generació, al seu nét a qui no se li dóna tan bé. En un primer moment trenca l'eina amb la qual estan jugant i l'avi alhora que es preocupa del seu nét també posa cara de preocupació en veure la destrossa. Però prompte tot canvia, quan se li permet al nét generar diferents formes, se li deixa crear i provar, arribant així a obtenir un treball encara millor: les formes i imatges en els núvols que a molts ens agrada cercar quan ens tombem a l'aire lliure.
És una història tendra, en la qual s'observa el tradicional amb el nou, la preocupació per la cosa desbaratada i al seu torn la creativitat per a arreglar-ho i fins i tot millorar-ho. El treball cooperatiu entre l'avi i el nét, i la satisfacció d'haver creat alguna cosa junts.
Després de visualitzar el vídeo passem al diferent, encara que pot ser no tan diferent, ja que al llarg de tot el curs hem anat aprenent amb diferents jocs i reptes mentals que ens proposava el professor. Juanfra no va repartir diversos jocs en diferents grups que vam fer aqueixos dies i juguem.
En el meu grup va deixar una xicoteta caixa que contenia encara més xicotetes peces: uns daus per a explicar històries, story cubes. Aquests daus no porten els nombres de l'1 al 6, sinó diferents imatges que poden representar qualsevol cosa: una fletxa, una vinyeta de pensar, una cara trista, una lupa, etc. La intenció és crear una història a través dels daus, cada persona tira els daus i va creant la seua pròpia història o, com a pinso jo que és més divertit, una història compartida tirant cada persona un o dos daus per torn per a anar continuant la història.
Després de diversos intents, les meues companyes i jo aconseguim crear una xicoteta història, amb més o menys sentit. La imatge que apareix mostrant el joc mostra també els daus amb els quals ens va tocar jugar per a fer la història la qual és la següent: una persona va veure que feien un teatre nocturn i li va dir a la seua amiga abella d'anar a veure-ho, però per a poder entrar havien de trobar una clau imantada que es trobava al costat d'un escarabat.
Interessant, no?
Per descomptat, aquest joc és molt més divertit amb xiquets xicotets, la creativitat dels quals no té limites i cada imatge no està ja condicionada per elements de la societat.
Una vegada aconseguida una història, decidim canviar de joc a un dòmino amb animals o nombre. Encara que jo vaig agafar un altre més, un sobre enigmes matemàtics. La veritat és que, encara que no siga una "lumbreras", sempre m'han agradat les matemàtiques, així que vaig començar a agafar targetes i a intentar realitzar-les. Cal ser sincer, vaig estar molt prop de resoldre dos.
Encara que en aquesta classe la gran
majoria del temps anem a estar veient vídeos sobre les presentacions dels
animals favorits de cadascun, Juanfra porta la seua acostumada presentació.
En aquesta ocasió, ens presenta el curt "Pont" en el qual observem i analitzem la importància de cooperar els uns amb els altres, de mirar més enllà del nostre propi interés. Amb males formes solament aconseguim perdre, perdre tots. En canvi, cooperant i una mica d'empatia tots guanyem.
Després de veure el vídeo i comentar-ho breument passem a les presentacions individuals del nostre animal favorit. Els meus companys van presentar animals molt variats, com a tortugues, lemures, teuladins, kolas, peixos o kiwis, i no tan variats, com els gossos.
Jo estava en el grup dels corrents. Vaig escollir al meu company pelut de passejos Trévol, un boxer. No vaig arribar a ensenyar el meu vídeo en classe perquè no va donar temps, ja que el professor volia parlar de l'examen que havíem fet unes setmanes abans. Per açò, ho mostre ací per a tot aquell que vulga veure-ho.
Aquest dia no vaig poder anar a classe
per treball, per la qual cosa no vaig poder fer la presentació del llibre
infantil que ens va proposar Juanfra.
En el cas del meu grup va ser un llibre
sobre experiments. En ell s'expliquen els passos per a fer diferents
experiments i l'explicació científica de per què succeeix la màgia.
És un llibre molt instructiu, l'aprenentatge a través del joc i la diversió, l'experimentació. Des de el meu punt de vista, és un llibre recomanable no solament per als més xicotets, per a ensenyar-los i motivar-los a conéixer el seu entorn, sinó també per a aquells adults que en el seu moment van odiar les ciències per la raó que fora.
Abans de començar amb la presentació i vídeo, Juanfra ens explica una pràctica o presentació que hem de preparar per a dimarts que ve. Aquesta consisteix a escollir un animal i explicar les seues característiques, demanant-nos que siga una presentació curta, ja que en ser individual ens portarà tota la classe poder eixir tots.
Després passem a veure el curt titulat "Sweet Cocoon. Esma", nominat a un oscar en 2015. Fins ara, és el video que més ens sorprés i xocat doncs no té un final feliç.
El fet de no haver-hi un final feliç ens dóna motiu per a parlar i comentar que en la vida no sempre es guanya. No sempre obtindrem els resultats que esperem ja siga en el treball, amb la família o amics. Sempre sorgeixen imprevists o obstacles que haurem d'aprendre a solucionar, mai ignorar.
També s'observa en el vídeo la companyonia i ajuda que li ofereixen altres insectes a Esma per a aconseguir entrar en el capoll i deixar-la penjada d'una branca per a transformar-se en una bonica papallona.
Després de la reflexió passem a la següent i última part del dia. Juanfra ens explica que ens trobem en la setmana del llibre infantil i per tant anem a dur a terme una activitat relacionat amb açò. Per grups anem a preparar una presentació d'un llibre infantil sobre les ciències naturals que realitzarem el pròxim dia de classe. Per a açò, ens facilita a cada grup un llibre i ens deixa la resta de la classe per a preparar l'activitat.
Al nostre grup li va tocar el llibre "Gran libro de EXPERIMENTOS", en el qual trobem un munt d'experiments "màgics" amb l'explicació científica de per què succeeixen les diferents activitats. En el meu grup decidim presentar el llibre duent a terme alguns experiments senzills en classe el dia de la presentació. Després d'escollir quals faríem es van repartir per a prepara-los a casa.
En el meu cas no vaig dur a terme cap perquè el pròxim dia de classe treballava i no anava acudir a classe, perdent-me els experiments.
Després d'unes curtes
"vacances" per no haver tingut classe durant una setmana, molts
tornen a classe nerviosos perquè l'examen s'acosta i volen saber com serà
l'examen, encara que Juanfra ja ens ho haguera explicat la setmana anterior.
El profesor consciente de los nervios que suelen aparecer y aumentar en época de exámenes, nada más empezar la clase nos explica que en este día vamos a realizar 4 cosas: 1. Presentación (vídeo introductorio de siempre) 2. Resumen del tema 3. Celebración (todos ponemos cara de interrogante) 4. Simulacro de examen. Així que comencem por la primera part: el vídeo. En aquesta ocasió no és un vídeo que llegue al fons del nostre cor i sentiments, sinó a lo més profund de la nostra comprensió i futura organització del treball con els més xicotets, l'alumnat. El vídeo tracta d'ensenyar-nos la relació entre el temps i la creativitat. Avui dia, el món cerca millors resultats, treballs, creacions en menys temps. Tot va accelerat i com més ràpid es pensa que és millor: menjar ràpid, tendes express (carrefour express), enviaments en menys d'un dia, etc. Encara que, des de baix el meu punt de vista, no es pot estar més equivocat: el menjar ràpid està demostrat que engreixa i és de la menys sana que hi ha, en les tendes "express" tenen productes limitats i no sempre tenen el que cerques, els enviaments ràpids solen ser més cars.
La meua pròpia experiència al llarg dels anys m'ha demostrat que les presses i l'estrés mai són bons. Sempre use la dita espanyola "sense presses però sense pauses" i el refranyer espanyol sempre sent la raó i després de veure el vídeo aquesta idea agafa encara més força.
Com deixa més que clar el vídeo, la creativitat i el bon treball no ve per fer les coses ràpid i amb preocupació sinó de forma tranquil·la i divertida. Amb les presses tots els xiquets pinten exactament el mateix: un rellotge, amb matisos diferents, però un rellotge. Amb temps, un polsim de creativitat i moltes alegries s'aconsegueix un resultat completament diferent, cada xiquet pinta alguna cosa diferent a partir del mateix dibuix. Després de comentar el video passem al segon punt que més interessava a la classe: explicació de l'examen, que en realitat va ser un resum del tema. Juanfra va fer un esquema del contingut donat fins ara i d'allò més important que hi havia en cada apartat. El tercer punt va resultar ser que era l'aniversari de Juanfra i molt amablement ens va convidar a chuches. I finalment, realitzem un simulacre d'examen. El professor ens va donar una fulla amb 5 preguntes semblants a les quals posaria en l'examen del pròxim dia i ho corregim en classe.
Més tranquils, vam donar per finalitzada la classe. Solament queda estudiar per a l'examen.
En aquesta ocasió, el vídeo que ens va mostrar Juanfra ens va sorprendre perquè ens oferia una imatge diferent. En aquesta apareixen dues xiques parlant de coses sense sentit i que ens descol·loca una mica fins que passen uns pocs segons. En aquesta ocasió en comptes de la imatge dolça i educativa veiem el contrari, dues xiques amb totes les característiques que afavoreixen els prejudicis socials que les situen amb mala fama: cani, bakalas, ninis, etc. El vídeo es titula "pipas" o "Π pas" i a continuació us ho deixe.
Després d'acabar el vídeo l'explicació del professor, ja que molts no sabien que comentar, va anar que devem reflexionar sobre les coses que ensenyem i aprenem en classe. Qui no ha anat a classe pensant para què vaig si el que m'ensenyen no serveix per res? Senzill, perquè si que serveix. Tard o d'hora les poques o moltes coses que hàgem comprès i retingut ens ajudaran en la nostra vida, ens arribarà un lleuger moment, com una brisa lleugera, que ens recordarà allò que vam aprendre, aquell moment precís en el qual ho vam comprendre. Açò és el que ens ajudarà a adaptar-nos i integrar-nos en la societat, a nosaltres o al nostre alumnat. No quedar-nos allunyats de la gran quantitat de coneixements existents i registrats al llarg de la història. Però no solament cal pensar en els alumnes, també en nosaltres. L'aprenentatge i tot el que ens estan ensenyant en la universitat, pensem o no que és útil, ens servirà en la nostra futura professió. Per açò és important obrir les oïdes i escoltar amb atenció per a aprendre ara... i també en el futur. Quan estiguem treballant seguirem aprenent del nostre alumnat i de les formacions que haurem de seguir fent. Perquè tot canvia, tot evoluciona i haurem d'aprendre de tot açò. Passada aquesta reflexió al tema central del dia. Comencem per comprendre i reflexionar sobre les característiques dels diferents estats que coneixem: sòlid, líquid i gas.
Una de les poques coses que recorde de les classes de química és com la matèria passa d'un estat a un altre gràcies al canvi de temperatura i que açò succeeix perquè les partícules i àtoms que la conformen es van acostant o separant (si es refreda o calfa, respectivament). El que no recordava era el nom que rep la teoria que explica aquest fenomen: la teoria cinètic-corpuscular.
Després passem a diferenciar les diferents mescles que es poden fer amb la matèria siga l'estat en el qual es trobe cadascuna. Així obtenim la següent classificació:
Substàncies pures (no es poden separar o descompondre per mètodes de separació simples):
simples, els 118 elements de la tabla periòdica.
compostes, unió de dos o més elements, en la qual la separació precisa de mètodes més complicats (reaccions químiques).
Mescles, poden ser:
homogènies: NO es puc diferenciar les seues parts o elements a simple vista.
heterogènies: Si es poden distingir les seues parts o elements a simple vista.
Finalment, vam veure cadascun dels mètodes simples de separació de la matèria o substàncies.
Com a molts dies a la setmana, durant
el passeig dels gossos vaig a visitar l'arbre que vaig escollir per a prendre
nota dels canvis d'aquest. Tot anava com sempre, passeig tranquil, observant
com a camp creixia de ràpid a causa de les últimes pluges i de sobte... els
meus dos amics peluts per si mateixos van agafar el camí a l'arbre del treball.
Fins ara feien el seu acostumat camí i
tornaven arrere quan veien que jo agafava un altre camí, però aquesta vegada
no. Ells mateixos han anat a l'arbre i assegut al seu costat, ja que solem
quedar-nos uns minuts mentre ho observe tot i es tomben a esperar-me.
A més de descobrir que els meus gossos també s'han fet amics de l'arbre vaig trobar en el sòl un dels fruits de l'arbre en el sòl. Aquest segurament ho hauria tirat la pluja i vent que va fer en aquests dies arrere. Així que he aprofitat i recollit per a veure per dins i est és el resultat.
Per dins es pot veure fàcilment el fruit que en un futur serà l'ametla i la coberta.
Per a ser sincers, en aquesta classe m'he sentit tranquil·la, contenta i il·lusionada. La forma d'ensenyar sense que els alumnes s'adonen que estan aprenent és la millor estratègia perquè, encara que d'aquí a uns anys no retenen tots els conceptes, comprendré una mica millor el meu entorn i les diferents raons i causes que el meu món siga com és.
De tot açò té la culpa el professor, Juanfra. Un professor que es posa en el lloc dels altres, que transmet la seua passió per l'assignatura que ensenya, que sap d'allò que està ensenyant, que escolta i és just. Sense voler-ho, li agafes estima i crec que no sóc l'única persona que ho pensa, ja que en comparació d'altres assignatures és en la qual menys baixes d'assistència a classe ha tingut.
Espere que en un futur, quan jo siga la que estiga davant de tants xiquets i xiquetes, m'agafen tant afecte i vulguen aprendre com jo en aquesta assignatura.
