Juanfra
no solament ens ha portat un vídeo, sinó dos. Tots dos sobre la mateixa
temàtica però situacions diferents: a un se li integra i s'interessen per la
seua malaltia, mentre que en l'altra se li aparta i observa de forma rara,
encara que acaben amb un bon fina els dos.
En el primer d'ells sembla que estiguem veient una pel·lícula de Star Wars, perquè el protagonista del vídeo té alguna malaltia que li obliga a anar amb un respirador constantment i per a tapar-ho usa una màscara de soldat imperial. Però aquest fet no és sabut fins al final, quan arriba al col·legi un dia i tots els seus companys de classe porten la mateixa màscara i ell sorprés es lleva la seua. Durant el vídeo l'acudeix a l'aula i fa el seu dia a dia sense que ningú li diga res portant la màscara. Tots admeten que la porte, fins i tot en el detector de metalls de l'entrada a l'institut. Aques success és un clar exemple d'integració i acceptació.
En canvi, en el segon vídeo veiem com un xiquet nerviós i amb un tic (síndrome de Tourette), a qui se li castiga per "molestar" en classe enviant-ho al director. Ningú li pregunta el perquè dels sorolls, ningú investiga, tots li miren malament. És el director, havent-hi diversos nivells previs per a interessar-se pel que li passa (alumnes, familiars, professorat, etc.), qui dóna la cara i li demana que acudisca a un concert de l'institut. El mateix xic exposa que no vol anar per a no "molestar", però el director insisteix. Després del concert, davant de tot l'institut, flama a Brad (el nostre protagonista) i li demana que explique què li passa, que no pot evitar els tics i que com més nerviós i més intenta controlar-ho pitjor és. Pel simple fet de saber què li passa, el perquè ho fa, la resta de l'institut ho accepta i li aplaudeixen.
L'acció del director és formidable, deixant a Brand que s'explique per si mateix. Però aquests successos i situacions no haurien d'arribar tant a dalt, haurien de ser els primers mestres els qui posen mesurades d'integració i comprensió de la malaltia, no càstig i posar en ridícul.
Després d'emocionar-nos i reflexionar sobre tots dos vídeos passem a la matèria. En aquest dia ens centrem en els animals: com la seua morfologia pot indicar-nos el tipus de vida i alimentació; la piràmide alimentosa i com si un dels seus nivells desapareguera els de més amunt també; i un vídeo que fa un xicotet resum.
Finalment, vam ser fer la revisió dels diferents experiments.
Experiment de les plantes
Com es pot veure en la imatge, la planta que més esvelta i fort està és a la qual li vam posar aigua i deixem a la llum i a l'aire. Les seues fulles són d'un verd intens i creixen cap amunt.
La planta que deixem sense aire, també ha crescut, però les seues fulles s'adapten al poc espai que li dóna la botella i no creixen amb la mateixa força i color.
La planta que està sense llum es veu com les seues fulles estan decaent i està més blanca que qualsevol altre color i són més fines, com la de sense aire.
La que pitjor està és a la qual no se li ha posat aigua en cap moment. Les seues fulles estan totes poches, arrugades i seques.
Experiment de Mr. Alpiste
En haver-li canviat el recipient de baix, en el qual cap més aigua, veiem com el pèl de alpiste ha crescut diversos centímetres i hi ha molta més quantitat, fins i tot ha superat a un dels seus companys.
Si s'observa de prop l'experiment, s'aprecia com a molts dels mini tiges no ixen per trobar-se dins de la mitjana. La causa que no isquen és perquè se li va fer un nus que dificulta l'eixit del pèl. Anotació important per al pròxim que faça.
Per contra, alguns dels Mr. Alpiste dels meus companys semblen ja una selva o jungla de la quantitat de gespa que els ha eixit. La combinació tipus de mitjana i aigua fa que cresquen abans o després.
No hay comentarios:
Publicar un comentario