L'objectiu d'aquest blog és, a través d'un diari sobre el realitzat en classe, fer-nos conscients del treballat i aprés en classe, analitzant aquells components que ens criden l'atenció i traspassar-ho i connectar-ho amb la vida diària i el món que ens envolta.
L'objectiu d'aquest blog és, a través d'un diari sobre el realitzat en classe, fer-nos conscients del treballat i aprés en classe, analitzant aquells components que ens criden l'atenció i traspassar-ho i connectar-ho amb la vida diària i el món que ens envolta.
Després d'unes curtes
"vacances" per no haver tingut classe durant una setmana, molts
tornen a classe nerviosos perquè l'examen s'acosta i volen saber com serà
l'examen, encara que Juanfra ja ens ho haguera explicat la setmana anterior.
El profesor consciente de los nervios que suelen aparecer y aumentar en época de exámenes, nada más empezar la clase nos explica que en este día vamos a realizar 4 cosas: 1. Presentación (vídeo introductorio de siempre) 2. Resumen del tema 3. Celebración (todos ponemos cara de interrogante) 4. Simulacro de examen. Així que comencem por la primera part: el vídeo. En aquesta ocasió no és un vídeo que llegue al fons del nostre cor i sentiments, sinó a lo més profund de la nostra comprensió i futura organització del treball con els més xicotets, l'alumnat. El vídeo tracta d'ensenyar-nos la relació entre el temps i la creativitat. Avui dia, el món cerca millors resultats, treballs, creacions en menys temps. Tot va accelerat i com més ràpid es pensa que és millor: menjar ràpid, tendes express (carrefour express), enviaments en menys d'un dia, etc. Encara que, des de baix el meu punt de vista, no es pot estar més equivocat: el menjar ràpid està demostrat que engreixa i és de la menys sana que hi ha, en les tendes "express" tenen productes limitats i no sempre tenen el que cerques, els enviaments ràpids solen ser més cars.
La meua pròpia experiència al llarg dels anys m'ha demostrat que les presses i l'estrés mai són bons. Sempre use la dita espanyola "sense presses però sense pauses" i el refranyer espanyol sempre sent la raó i després de veure el vídeo aquesta idea agafa encara més força.
Com deixa més que clar el vídeo, la creativitat i el bon treball no ve per fer les coses ràpid i amb preocupació sinó de forma tranquil·la i divertida. Amb les presses tots els xiquets pinten exactament el mateix: un rellotge, amb matisos diferents, però un rellotge. Amb temps, un polsim de creativitat i moltes alegries s'aconsegueix un resultat completament diferent, cada xiquet pinta alguna cosa diferent a partir del mateix dibuix. Després de comentar el video passem al segon punt que més interessava a la classe: explicació de l'examen, que en realitat va ser un resum del tema. Juanfra va fer un esquema del contingut donat fins ara i d'allò més important que hi havia en cada apartat. El tercer punt va resultar ser que era l'aniversari de Juanfra i molt amablement ens va convidar a chuches. I finalment, realitzem un simulacre d'examen. El professor ens va donar una fulla amb 5 preguntes semblants a les quals posaria en l'examen del pròxim dia i ho corregim en classe.
Més tranquils, vam donar per finalitzada la classe. Solament queda estudiar per a l'examen.
En aquesta ocasió, el vídeo que ens va mostrar Juanfra ens va sorprendre perquè ens oferia una imatge diferent. En aquesta apareixen dues xiques parlant de coses sense sentit i que ens descol·loca una mica fins que passen uns pocs segons. En aquesta ocasió en comptes de la imatge dolça i educativa veiem el contrari, dues xiques amb totes les característiques que afavoreixen els prejudicis socials que les situen amb mala fama: cani, bakalas, ninis, etc. El vídeo es titula "pipas" o "Π pas" i a continuació us ho deixe.
Després d'acabar el vídeo l'explicació del professor, ja que molts no sabien que comentar, va anar que devem reflexionar sobre les coses que ensenyem i aprenem en classe. Qui no ha anat a classe pensant para què vaig si el que m'ensenyen no serveix per res? Senzill, perquè si que serveix. Tard o d'hora les poques o moltes coses que hàgem comprès i retingut ens ajudaran en la nostra vida, ens arribarà un lleuger moment, com una brisa lleugera, que ens recordarà allò que vam aprendre, aquell moment precís en el qual ho vam comprendre. Açò és el que ens ajudarà a adaptar-nos i integrar-nos en la societat, a nosaltres o al nostre alumnat. No quedar-nos allunyats de la gran quantitat de coneixements existents i registrats al llarg de la història. Però no solament cal pensar en els alumnes, també en nosaltres. L'aprenentatge i tot el que ens estan ensenyant en la universitat, pensem o no que és útil, ens servirà en la nostra futura professió. Per açò és important obrir les oïdes i escoltar amb atenció per a aprendre ara... i també en el futur. Quan estiguem treballant seguirem aprenent del nostre alumnat i de les formacions que haurem de seguir fent. Perquè tot canvia, tot evoluciona i haurem d'aprendre de tot açò. Passada aquesta reflexió al tema central del dia. Comencem per comprendre i reflexionar sobre les característiques dels diferents estats que coneixem: sòlid, líquid i gas.
Una de les poques coses que recorde de les classes de química és com la matèria passa d'un estat a un altre gràcies al canvi de temperatura i que açò succeeix perquè les partícules i àtoms que la conformen es van acostant o separant (si es refreda o calfa, respectivament). El que no recordava era el nom que rep la teoria que explica aquest fenomen: la teoria cinètic-corpuscular.
Després passem a diferenciar les diferents mescles que es poden fer amb la matèria siga l'estat en el qual es trobe cadascuna. Així obtenim la següent classificació:
Substàncies pures (no es poden separar o descompondre per mètodes de separació simples):
simples, els 118 elements de la tabla periòdica.
compostes, unió de dos o més elements, en la qual la separació precisa de mètodes més complicats (reaccions químiques).
Mescles, poden ser:
homogènies: NO es puc diferenciar les seues parts o elements a simple vista.
heterogènies: Si es poden distingir les seues parts o elements a simple vista.
Finalment, vam veure cadascun dels mètodes simples de separació de la matèria o substàncies.
Com a molts dies a la setmana, durant
el passeig dels gossos vaig a visitar l'arbre que vaig escollir per a prendre
nota dels canvis d'aquest. Tot anava com sempre, passeig tranquil, observant
com a camp creixia de ràpid a causa de les últimes pluges i de sobte... els
meus dos amics peluts per si mateixos van agafar el camí a l'arbre del treball.
Fins ara feien el seu acostumat camí i
tornaven arrere quan veien que jo agafava un altre camí, però aquesta vegada
no. Ells mateixos han anat a l'arbre i assegut al seu costat, ja que solem
quedar-nos uns minuts mentre ho observe tot i es tomben a esperar-me.
A més de descobrir que els meus gossos també s'han fet amics de l'arbre vaig trobar en el sòl un dels fruits de l'arbre en el sòl. Aquest segurament ho hauria tirat la pluja i vent que va fer en aquests dies arrere. Així que he aprofitat i recollit per a veure per dins i est és el resultat.
Per dins es pot veure fàcilment el fruit que en un futur serà l'ametla i la coberta.
El vídeo que ens va portar Juanfra no ho havia vist fins ara, la qual cosa em va sorprendre doncs fins ara la gran majoria els havia vist en algunes xarxes socials. Però com tots els altres em va agradar i ens va fer reflexionar sobre la professió per a la qual ens estem preparant. El títol del vídeo és "First Flight", de DreamWorks. En aquest es pot veure com un home de càlculs i ciències, organitzat i metòdic, es transforma en un entusiasmat i emotiu professor de vol en ensenyar-li a un xicotet pollet a volar quan cau de l'arbre del costat de la parada del bus, el qual ell acaba de perdre, volat uns quants papers del seu treball i explotat un bolígraf en la samarreta blanca. Successos que a qualsevol farien sortir de polleguera gens més començar el dia. El procés de transformació és bell i especial. El vídeo aconsegueix transportar-nos a la situació, siga perquè som futurs professors o perquè el xicotet ocellet ens enamora des del primer moment en el qual cau de l'arbre i es fa amic de l'home per la seua insistència i simpatia natural.
El nostre metòdic protagonista intenta retornar al seu nou amic alat en l'arbre, però al no arribar comença a intentar ensenyar-li a volar. Tots ens quedem sense respiració quan l'autobús arriba i encara no ha aconseguit ensenyar-li i ell puja a aquest, però tots somriem quan en anar-se el vehicle apareix darrere.
Amb aquest curt, podem veure com per a ensenyar a volar a l'ocellet l'home deixa arrere i oblida els seus problemes per a centrar-se totalment en ell, en el veritablement important per a l'ocellet, en el seu desenvolupament i creixement. Després de la reflexió, passem al tema de la matèria, més específicament les característiques dels gasos per ser aquestes més fàcils de comprendre que els sòlids i líquids. Com sempre, amb diferents preguntes i vídeos (A 19, 20, 21 i 22), el professor posa a prova a la nostra capacitat deductiva i reflexiva per a aprendre, comprendre i ensenyar-nos el contingut del tema. Finalment, enumerem les diferents característiques dels gasos:
Es comprimeixen fàcilment
Dilaten en calfar-se
Es barregen amb facilitat
Ocupen tot l'espai disponible
Exerceixen pressió
Alguns són molt inflamables
Alguns dels vídeos que vam vore per a arribar a aquesta comprensió i característiques els pose a continuació per a així també potenciar la capacitat deductiva d'aquells que vulguen veure'ls.
En aquest dia comencem el dia no amb un
vídeo sinó amb dos. El primer d'ells va ser el curt titulat
"Cuerdas", guanyador d'un Goya en 2014. En l'es pot veure i admirar la compassió,
companyonia, esforç i positividad que posseeix María en acompanyar i fer-se
amiga de Nico que té paràlisi cerebral i, per açò, va en cadira de rodes. Curt "Cuerdas"
Malgrat tenir un final trist, doncs
Nicolás al final mor, la xiqueta sap traure forces i formar-se per a ser la professora i afavorir la inclusió dels alumnes amb aquestes característiques, i açò queda reflectit clarament en presentar-se sent major amb la corda que utilitzava per a jugar amb el xic lligada a la nina. Però el punt a tractar és més transcendent: la mort i pèrdua de companys a causa de la mort. Pot sonar molt dràstic o fort, però és cert que és una realitat cada dia més present en les aules. Per diferents causes, principalment l'aparició de malalties i integració dels alumnes en l'aula ordinària, els companys experimenten abans el malestar i pèrdua de companys i el nostre treball consisteix a saber gestionar les emocions, dubtes i preguntes que sorgiran sobre aquest tema amb els alumnes. En cap moment ignorar-ho i, menys encara, enganyar o explicar una "mentida piadosa" per a evitar el tema. El tema de la mort és una realitat que tard o d'hora hauran de comprendre i, per poc que ens agrade, experimentar. Com més se'ls permeta preguntar i comprendre menys suposicions i problemes generarà el xiquet o xiqueta.
L'altre vídeo va tenir connotació femenina per ser el dia de la dona treballadora. Per a introduir-nos en el vídeo, Juanfra ens va demanar que diguérem un o més d'un nom d'una dona científica. En el meu cas vaig dir Marie Curie (coneguda més per Madame Curie) descobridora de la radioactivitat, i encara que llig totes les entrades de Doodle sobre els aniversaris i dates assenyalades sobre científiques la retenció dels noms és més complicat, doncs no és alguna cosa que se'ns presente sovint.
Les dones en el món científic sempre han sigut amagades i molt poc reconegudes malgrat ser molt importants en molts camps i àmbits de la ciència pels seus grans avanços i teories pioneres. Una prova d'açò és el vídeo que vam veure i que a continuació us deixe.
El nostre treball consistirà a fer visibles a aquestes dones científiques, promovent així que les nostres alumnes també vulguen i puguen ser emprenedores, científiques, investigadores sense les traves que sí es van trobar els nostres avantpassats. Acabat el moment de reflexió, passem al temari que ens ocupa. En aquest dia ens centrem a aprendre a diferenciar diferents materials o matèria per la seua densitat, ja que aquesta depén totalment de la massa i del volum (Densitat = massa / Volum). Per a arribar a comprendre que és la Densitat duem a terme algunes activitats (A14, A15, A16 i A17). Vam calcular que l'aire d'una classe (en saber la densitat de l'oxigen a 20ºC) té major massa (qg) que una persona de 70 qg. Vam comprendre que l'aire en tenir menor densitat "sura". Gràcies a açò els peixos pugen i baixen en l'aigua doncs arriben una capsula d'aire cada vegada que volen pujar i la buiden quan volen baixar (a trets generals). Finalment passem a observar la densitat en materials semblants, en aquest cas en estat líquid. Per exemple l'aigua i oli, àdhuc sent líquids els dos no s'ajunten o barregen, ésto és a causa que posseeixen diferent densitat.
Amb aquesta informació observem diferents vídeos que ens va permetre observar que hi ha molts materials amb densitat diferent i com crear activitats entretingudes per a ensenyar aquest fet als nostres futurs alumnes. Acolorint cada producte amb colors podem formar arcoiris divertits o sense acolorir que també es forma l'escala de colors. Pose l'enllaç de dos dels vídeos que vam veure.
Finalment, l'última explicació i experiment va tenir a veure amb el fet que els ous durs suren o no i la raó per la qual pot passar un fet o un altre. Hi ha dues respostes bones i amb truc.
Un ou en aigua. Si s'enfonsa vol dir que està bo i comestible. Si sura vol dir que està dolent, ja que per dins s'han ajuntat la gemma i la clara i la densitat d'aquest canvia.
Un ou (bé) en aigua amb sal. Depenent de la quantitat de sal i aigua l'ou surarà, es quedarà al mig o s'enfonsarà per complet. Quanta més sal més s'enfonsarà, quanta més aigua més surarà. Un punt intermedi entre aigua i sal l'ou es queda al mig.
Com ja ens té acostumats Juanfra,
comencem la classe amb un vídeo per a reflexionar i pensar en aspectes de la
vida i de la nostra futura professió. En aquest dia ens va portar un vídeo per a reflexionar sobre les coses importants en la vida. En una societat marcada pels estereotips i el que diran, on preval l'estètica i tot avança a una velocitat cada vegada més ràpida, és important parar de tant en tant i pensar que és allò que realment ens fa feliç i centrar-nos en açò, dedicant un pedacito del teu temps als amics.
Després passem al gruix i contingut de l'assignatura. En aquest dia, a través de diferents activitats (de la A7 a la A12) reflexionem sobre diferents característiques i qualitats del volum i el pes, específicament si aquests poden variar o no. Fent-nos reflexionar, Juanfra ens fa comprendre que ambdues propietats de la matèria si poden canviar. En el cas del volum és fàcil doncs molt de nosaltres ja sabíem que les altes temperatures fan expandir-se (tampoc molt) als objectes, per açò els ponts i edificis tenen juntes de dilatació perquè amb les altes temperatures no es facen fallida ni trenquen en ocupar més espai. En canvi amb el pes va ser diferent: sense modificar la massa o el volum, el pes pot canviar? La resposta immediata de la gran majoria va ser NO. Si el nostre punt de vista és reduïda i se centra solament en el planeta Terra té raó, la gravetat de la terra és constant. Però què passa quan eixim de la Terra: exacte, pesem menys, aquesta ja no exerceix tanta força sobre el nostre cos i som més lleugers. El nostre pes depèn de la força d'atracció o gravetat que exerceix sobre nosaltres un altre cos. Així que nostre dependrà del lloc en el qual ens trobem de l'immens univers. Per tant, el pes també pot canviar. Una vegada més, el professor ha fet que aprenguem sense adonar-nos, deixant-nos a nosaltres mateixos pensar, reflexionar i comprendre el... univers que ens envolta. Per a acabar la classe, sempre que és possible, fem un xicotet experiment. En aquest cas ajuntem una mica de vinagre amb bicarbonat sòdic, tapant la botella en la qual estava el vinagre amb un globus on estava el bicarbonat sòdic. En ajuntar-los veiem com la reacció química expulsa gasos i el globus s'unfla. Aquest va ser el resultat:
- imantació
En aquest dia comencem el dia no amb un
vídeo sinó amb dos. El primer d'ells va ser el curt titulat
"Cuerdas", guanyador d'un Goya en 2014. En l'es pot veure i admirar la compassió,
companyonia, esforç i positividad que posseeix María en acompanyar i fer-se
amiga de Nico que té paràlisi cerebral i, per açò, va en cadira de rodes.
Però el punt a tractar és més transcendent: la mort i pèrdua de companys a causa de la mort. Pot sonar molt dràstic o fort, però és cert que és una realitat cada dia més present en les aules. Per diferents causes, principalment l'aparició de malalties i integració dels alumnes en l'aula ordinària, els companys experimenten abans el malestar i pèrdua de companys i el nostre treball consisteix a saber gestionar les emocions, dubtes i preguntes que sorgiran sobre aquest tema amb els alumnes. En cap moment ignorar-ho i, menys encara, enganyar o explicar una "mentida piadosa" per a evitar el tema.
En canvi amb el pes va ser diferent: sense modificar la massa o el volum, el pes pot canviar? La resposta immediata de la gran majoria va ser NO. Si el nostre punt de vista és reduïda i se centra solament en el planeta Terra té raó, la gravetat de la terra és constant. Però què passa quan eixim de la Terra: exacte, pesem menys, aquesta ja no exerceix tanta força sobre el nostre cos i som més lleugers. El nostre pes depèn de la força d'atracció o gravetat que exerceix sobre nosaltres un altre cos. Així que nostre dependrà del lloc en el qual ens trobem de l'immens univers. Per tant, el pes també pot canviar.
