Com era d'esperar, mentre festiu, molts
companys van faltar a classe pel que Juanfra va canviar certs continguts
didàctics aquest dia.
El que sí que no va canviar va ser el
video introductori al que ens té acostumats. Justament, el curt que ens va
presentar l'havia vist per Internet aqueix cap de setmana. En ell s'observa com
una persona major i un xiquet, probablement avi i nét, comparteixen una
experiència d'aprenentatge mutu. El vídeo: A cloudy lesson.
Per la seua banda, l'avi vol ensenyar al seu avi un joc o ofici, la tradició de passar els coneixements de generació en generació, al seu nét a qui no se li dóna tan bé. En un primer moment trenca l'eina amb la qual estan jugant i l'avi alhora que es preocupa del seu nét també posa cara de preocupació en veure la destrossa. Però prompte tot canvia, quan se li permet al nét generar diferents formes, se li deixa crear i provar, arribant així a obtenir un treball encara millor: les formes i imatges en els núvols que a molts ens agrada cercar quan ens tombem a l'aire lliure.
És una història tendra, en la qual s'observa el tradicional amb el nou, la preocupació per la cosa desbaratada i al seu torn la creativitat per a arreglar-ho i fins i tot millorar-ho. El treball cooperatiu entre l'avi i el nét, i la satisfacció d'haver creat alguna cosa junts.
Després de visualitzar el vídeo passem al diferent, encara que pot ser no tan diferent, ja que al llarg de tot el curs hem anat aprenent amb diferents jocs i reptes mentals que ens proposava el professor. Juanfra no va repartir diversos jocs en diferents grups que vam fer aqueixos dies i juguem.
En el meu grup va deixar una xicoteta caixa que contenia encara més xicotetes peces: uns daus per a explicar històries, story cubes. Aquests daus no porten els nombres de l'1 al 6, sinó diferents imatges que poden representar qualsevol cosa: una fletxa, una vinyeta de pensar, una cara trista, una lupa, etc. La intenció és crear una història a través dels daus, cada persona tira els daus i va creant la seua pròpia història o, com a pinso jo que és més divertit, una història compartida tirant cada persona un o dos daus per torn per a anar continuant la història.
Després de diversos intents, les meues companyes i jo aconseguim crear una xicoteta història, amb més o menys sentit. La imatge que apareix mostrant el joc mostra també els daus amb els quals ens va tocar jugar per a fer la història la qual és la següent: una persona va veure que feien un teatre nocturn i li va dir a la seua amiga abella d'anar a veure-ho, però per a poder entrar havien de trobar una clau imantada que es trobava al costat d'un escarabat.Interessant, no?
Per descomptat, aquest joc és molt més divertit amb xiquets xicotets, la creativitat dels quals no té limites i cada imatge no està ja condicionada per elements de la societat.
Una vegada aconseguida una història, decidim canviar de joc a un dòmino amb animals o nombre. Encara que jo vaig agafar un altre més, un sobre enigmes matemàtics. La veritat és que, encara que no siga una "lumbreras", sempre m'han agradat les matemàtiques, així que vaig començar a agafar targetes i a intentar realitzar-les. Cal ser sincer, vaig estar molt prop de resoldre dos.
