Fent memòria de l'última classe (en la
qual descobrim que els nostres coneixements de ciència són més incerts del que
pensàvem) comencem la classe parlant i debatent sobre com l'interès i
curiositat dels xiquets/as cap a les ciència va decreixent conforme passen els
anys. Igual que la intervenció i atenció dels pares per l'educació i estudis de
les seues filles i filles.
Est és un tema delicat en el qual no
entraré a debatre ara mateix, però si és important tenir-ho en compte para quan
siga mestra i vulga fomentar la curiositat i la ciència en els meus alumnes, ja
que involucrant als seus éssers més volguts (les seues famílies) tindré major
èxit.
També hauré de tenir en compte que hi
ha alumnes que indiferentment de l'interés que les seues famílies posen en els
estudis, el col·legi els desagrada i fins i tot odien. Certament, pocs són els
que guarden bons records, quant a aprenentatge, del col·legi. Les causes
d'aquest fet poden ser vàries, entre les quals es destaca la metodologia
emprada pels professors en l'aula, debat també ampli i important.
Per açò, hem de tenir en compte que el
nostre treball no és solament que els més xicotets/as aprenguen la infinitat de
coneixements existents sinó de canviar les injustícies metodològiques de
l'educació, entenent per aquestes la falta de motivació i aplicació pràctica
dels coneixements. El nostre focus d'interés han de ser els xiquets i xiquetes
de la classe, els seus interessos, motivació i llavors l'aprenentatge arribarà
solament, ells mateixos voldran i preguntaran per a aprendre i saber més.
Però tornant a nosaltres com a alumnes
ara mateix en la universitat, passem a preguntar-nos com és possible que
alumnes i persones que han rebut formació en ciència obtinga respostes
semblants a persones que no han rebut aquesta educació (A7). Gràcies a aquesta
pregunta vam aprendre una nova paraula o teoria i el seu significat.
L'epistemologia social o
socioepistemología és, a grades trets, una branca de la ciència que estudia el
coneixement construït socialment, és a dir, a través de les converses,
suposicions i afirmacions que fan les persones en la vida quotidiana i diària sense
una comprovació científica. Aquest
coneixement es pot donar actualment per diferents vies gràcies al creixement
tecnològic i la transmissió i accés a la informació.
En poques paraules, el nostre
desconeixement o fals coneixement sobre les ciències ve dau en major part per
haver-li donat credibilitat als raonaments i coneixements socials que hem
escoltat al llarg de la nostra vida sense haver-los qüestionat o comprovat.
Però per a no deixar un mal sabor de
boca i tornar a comprovar els nostres coneixements científics vam fer un altre
qüestionari, aquesta vegada, més divertit i amb una característica distintiva
(A8). El qüestionari ho vam fer a través dels nostres mòbils o qualsevol plataforma
amb connexió a internet que tinguérem en classe.
Amb Kahoot.it, que és una pàgina per a
crear qüestionaris i emplenar-los de forma conjunta i al mateix temps, encara
que per separat, en una classe, es pot observar el coneixement general que
posseeix el grup en observar la quantitat de persones que responen correctament
o que resposta popular aconsegueix més respostes. Solament és necessari un
ordinador central amb projector on veure les preguntes i els codis necessaris
per a entrar tots al mateix qüestionari i diferents plataformes (mòbil,
portàtil, tablet...) a través de les quals contestar.
https://kahoot.it/#/ (començar qüestionari)
(saber més, crear perfil i qüestionaris)
A més d'aprendre en observar les
preguntes correctes ens divertim veient que portava més puntuació i qui
responia més ràpidament. Un element afavoridor, que no sé si ho faran a
gratcient o no els qui van enginyar l'aplicació, és que solament s'observen els
quatre amb major puntuació. Pel que els que queden més a baix no es veuen i no
es dóna l'oportunitat de menysprear o jutjar als quals els costa més o no saben
les respostes.
Finalment, després d'intentar convéncer
al professor de fer un altre qüestionari que no va poder ser per no tenir-ho
preparat en l'aplicació, passem al següent tema i activitats (A9 i A10).
Aquestes consistien a reflexionar sobre com es duu a terme una recerca
científica i com poden sorgir aquestes. La intenció o objectiu era que
arribàrem al Mètode Científic: els passos que s'han de donar per a fer una
recerca científica i obtenir dades reals. A continuació deixe unes imatges que
ho exemplifiquen clarament.
Aquest procediment no és complicat. Fins a un xiquet sol dur-ho a terme per a conèixer el món que ho envolta.
També es pot utilitzar a les aules com a métode experimental per a crear coneiximent en els alumnes.
També es pot utilitzar a les aules com a métode experimental per a crear coneiximent en els alumnes.
I per a que quede clar:
No hay comentarios:
Publicar un comentario