La caixa negra, dimarts 14/02/2017

Abans de començar amb l'activitat central del dia (A1, A2, A3, A4 i A5), la caixa negra, vam veure un vídeo sobre un poema original de Martha Medeiros, el qual s'atribueix a Pablo Neruda malgrat que els seus productors ja han desmentit i assenyalat a la seua vertadera autora. El títol del poema és, en castellà: "muere lentamente".

A continuació us deixe dos enllaços de YouTube on s'exposen el poema. En el primer Odyn Dupeyron (filòsof, entre moltes altres coses) qui ens explica qui és la vertadera autora i després recita el poema. En el següent, és a través d'imatges relacionades amb les paraules del poema com ens arriba encara més clara la idea i missatge d'aquest.

Certament, la gran influència que exerceixen els mitjans de comunicació, xarxes socials cada vegada més utilitzades i la gran quantitat d'informació accessible amb un sol CLIC de ratolí ens imbueixen en una ona social que ens arrossega i és difícil eixir si no eres conscient d'açò.

En aquest gran moviment se'ns oblida ho més important, cuidar-nos a nosaltres mateixos: oblidem els nostres sentiments, oblidem les experiències, oblidem la naturalesa, ens oblidem de viure. Jo per desgràcia (doncs he tardat 26 anys a adonar-me) i per fortuna (doncs he aconseguit obrir els ulls i ser conscient d'açò) ho vaig aprendre fa poc. Ací veiem una imatge molt comuna de quan jo era adolescent i que reflecteix aquesta lluita interna de la qual pocs som conscients.

Per deixar-me portar pels estereotips i prejudicis que la societat posseeix i transmet vaig estar diversos mesos ignorant els meus vertaders sentiments i el que de debò em feia feliç. Per sort, em vaig adonar compte a temps de no perdre l'oportunitat que se'm presentava, però sense patir i experimentar les conseqüències de no haver sigut sincera amb mi mateixa durant aqueix temps.

Però l'activitat principal que duem a terme en classe  va ser "La caixa negra". Aquesta activitat consisteix a endevinar que conté una caixa sense obrir-la. El principal objectiu que es perseguia amb aquesta activitat era que aplicàrem el mètode científic indirecte gràcies als diferents passos que ens va indicar el professor: tenir en compte els instruments de mesurament al nostre abast, usar-los correctament, ordenar la informació obtinguda i elaborar hipòtesi.

En l'aula, després d'haver aplicat els diferents mètodes pensats, tots els grups estaven intrigats i desesperats per saber què hi havia dins de la caixa que li havia tocat. Però abans poder obrir-la el professor ens va facilitar una llista de possibles objectes que podríem trobar. En el meu grup (el número 5) canviem d'objecte, però encara així no encertem.

En la nostra caixa s'escoltaven dos colps cada vegada que la movíem, per la qual cosa pensem que hi havien dos objectes. Un so era més greu i l'altre més agut, a més que el primer sonava abans que l'altre quan movíem la caixa, per la qual cosa pensem que hi havien dos objectes de diferent grandària.

A més vam poder acostar-li un imant i comprar el seu pes amb una altra caixa buida. D'açò vam saber que el contingut era magnètic, ja que es quedava pegat i no sonava en moure la caixa i que el contingut pesava 14 gr.

Quan va aparéixer la llista dels possibles objectes i vaig pensar en una clau, però els meus companys em van convéncer de dir dues peces metàl·liques.

Una vegada oberta la caixa, la qual cosa tots els grups tardem amb prou faenes 3 segons, vam comprendre que el so greu era la part més gruixuda de la clau i el més agut quan la part fina tocava una de les parets de la caixa.