Portava un parell de dies preguntant-me
què fer amb el treball que tots els companys de classe comentaven alguna cosa preocupats
i del que només sabia que havia de fer-me fotos amb un arbre.
No sabia com triar, ja que no sabia les
característiques que havia de tenir ni en què consistia el treball, quan donant
el passeig amb els meus gossos i la meua mare al matí em vaig fixar en un
ametler alguna cosa solitari en el camp pel qual deixem solts a Trèvol i Balú
perquè córreguen i gasten energies.
Sense més ho vaig decidir, aqueix anava
a ser l'arbre del meu treball. Es van buidar tots els dubtes, sense haver-les
resolt, només perquè em va agradar. Tota la meua vida, en els mesos pròxims a
la primavera, la meua mare comentava "els ametlers en flor,
fixar-vos", quan anàvem per la carretera de València, i sempre acabava amb
"que bonics estan". Supose que així va sorgir el meu amor pels
ametlers (i açò que odie el color rosa, per les connotacions socials que
comporta).
Així que ací està la primera foto que
em vaig fer amb ell i, per descomptat, els meus amors peluts.
No hay comentarios:
Publicar un comentario